Bangladesh i l'emprenedoria

Bangladesh és un dels reductes de pobresa més debastadors i dels més poblats del món segons el Ministeri d’Assumptes Exteriors i de Cooperació. La seva economia depèn bàsicament de l’agricultura i la indústria tèxtil.

Font: www.operationworld.org

LES DADES DE LA POBRESA 

Les dades del producte interior brut de la regió bengalina evidencien un escenari de precarietat econòmica aparentment irresoluble. El producte interior brut de Bangladesh va crèixer un 7,1% l’any 2016 respecte l’any 2015 que fou d’un 6,8% segons dades de Datosmacro. Tal com apunta Dadesmacro, el producte interior brut per càpita ha viscut un increment considerable en els últims deu anys. L’any 2006 es parlava de 417€, del tot en contrapartida respecte l’any 2016, que ja datava de 1228€ i des de l’any 2006 s’ha vist incrementat en 811€.

Font: www.datosmacro.com

UN CANVI DE PARADIGMA

Muhammad Yunnus neix l’any 1940 a l’Àsia Meridional més pobra, més concretament, a Chittagong (Bangladesh). Conegut popularment com el banquer dels pobres, fou un economista crític amb el sistema econòmic internacional. Va formar-se en estudis d’economia a la universitat de Vanderbitt (EUA). Poc després, va partir de nou a Bangladesh per impartir classes d’economia a la universitat de Chittagong. Convençut que les teories que impartia no tindrien cap abast ni impacte en la societat fora de l’aula, va traslladar els seus estudis teòrics cap a un terreny més pràctic: Banc Grameen i els microcrèdits. Es tractava de quantitats de diners absents d’interessos ni avals destinats a col·lectius i individus mancats de recursos. La finalitat era promoure i afavorir a la realització de projectes que naixien de l’emprenedoria. Així doncs, Yunnus va convertir-se en el promotor de l’emprenedoria més pobra però no menys rendible.

Font: yourstory.com

RECONEIXEMENT A LA PREDICACIÓ AMB L’EXEMPLE 

La labor del bengalí que prioritzava la solidaritat, l’oportunitat, els grups desfavorits i projectes que tenien el dret de créixer en un escenari àrid però fèrtil va ser reconeguda amb més de 50 premis internacionals. Si bé, el Premi Nobel de la Pau l’any 2006 es va convertir en el guardó més destacat. El jurat de l’acadèmia sueca va argumentar que “la pau duradora no es pot assolir si no s’aconsegueix obrir un camí per a que una àmplia part de la població surti de la pobresa”.

El perfil del nobel de la Pau tot just fa 11 anys dibuixava una realitat no molt llunyana de l’actual amb mancances encara no resoltes i projectes sense poder veure la llum.